Mor el capellà pederasta del cas que va destapar els abusos a menors a l'Església francesa

L'exsacerdot i pederasta Bernard Preynat, de 79 anys, a partir del qual es va destapar l'escàndol de milers d'abusos a menors en el si de l'Església a França, ha estat trobat mort a casa seva aquest diumenge, segons ha confirmat la Fiscalia de Saint-Étienne.

S'ha obert una investigació sobre les causes de la mort. Preynat ha estat trobat mort al lavabo de casa seva i tot i que, a priori, sembla que hauria estat per causes naturals, "el seu cos serà examinat per un metge forense d'aquí uns dies", segons la mateixa font.

L'any 2020 Preynat va ser condemnat a 5 anys de presó per agressions sexuals a menors, d'entre 7 i 15 anys, des del 1972 al 1991, quan era capellà de la parròquia Sainte-Foy-lès-Lyon, al Roine. Els menors formaven part del grup d'escoltes Saint-Luc, que Preynat havia fundat el 1972.

El cas de Preynat va esquitxar l'arquebisbe de Lió Philippe Barbarin, acusat d'encobrir els abusos, --com havien fet tots els seus antecessors que ja n'havien estat informats--, i que va ser condemnat a sis mesos de presó i després absolt. El papa va rebutjar la renúncia. Finalment, va preferir renunciar a la diòcesi i actualment és capellà a Bretanya.

Bernard Preynat havia quedat en llibertat fa unes setmanes per raons de salut, però estava vigilat amb un braçalet electrònic.

L'escàndol de pederàstia a l'Església francesa

El cas de Preynat va ser l'inici de la primera investigació profunda sobre casos de pederàstia en el si de l'Església francesa. El grup de víctimes de Preynat van fundar l'associació La Parole Libérée, després que reiterades denúncies sobre els abusos del sacerdot s'encobrissin amb canvis de parròquia del capellà.

L'organització va fer una crida per recollir el testimoni de possibles víctimes i aquesta primera investigació independent va revelar una primera xifra de 1.500 capellans abusadors i més de 3.000 víctimes. Jean-Marc Sauvé, president de la comissió independent que va portar la investigació, ja anunciava que era "una estimació mínima".

L'informe final sobre els abusos sexuals a l'Església que es va fer públic el 2021 va causar un daltabaix a França: des del 1950, 330.000 infants i adolescents van ser víctimes de depredadors sexuals en el si de l'Església, per religiosos o personal laic vinculat a entitats catòliques.

Tanmateix, la diòcesi de Lió va mantenir el pare Bernard Preynat en funcions fins a la tardor del 2015 i no va ser fins al juliol del 2019 que un tribunal eclesiàstic el va expulsar.

El Tribunal Penal de Lió el va jutjar, el gener del 2020, per agressió sexual a deu antics escoltes de Sainte-Foy-lès-Lyon. Durant la vista, Preynat va reconèixer les acusacions i va assenyalar que les seves víctimes eren un, dos o tres nens cada cap de setmana, i durant els campaments entre quatre o cinc nens per setmana, durant dues dècades.

Durant el judici, el fiscal Dominique Sauves el va acusar d'haver "trencat" vides i d'haver "utilitzat el silenci dels pares i el silenci de l'Església" per augmentar els seus abusos. Un dels advocats de les parts civils va estimar el nombre d'agressions entre 3.000 i 4.000.

El judici va ser per deu denúncies, però moltes altres víctimes no van poder presentar la seva demanda a causa del termini de prescripció.

Preynat va renunciar a apel·lar la sentència i va ingressar a la presó l'any 2021.

La lluita de les víctimes va inspirar el film "Gràcies a Déu"

Un antic membre de l'associació de víctimes del pare Preynat, La Parole Libérée, dissolta el 2021, ha dit que estava "molt sorprès d'assabentar-se" de la mort e Preynat:

"Un càstig diví potser? És diumenge", va dir.

"No sabíem que havia sortit [de la presó], possiblement per motius de salut. Encara que hagués estat així, el mínim que podíem fer era informar-nos", ha afegit Pierre-Emmanuel Germain-Thill, víctima de Bernard Preynat.

Amb quaranta anys, Pierre-Emmanuel ha subratllat que "va ser un alleujament poder deixar tot això enrere" i espera que "aquesta història pugui ajudar la gent a actuar contra aquest flagell de la pedofília, no només a l'Església", ha dit.

La lluita d'aquestes víctimes i de la seva associació va inspirar la pel·lícula "Gràcies a Déu", de François Ozon, estrenada el 2019. Una expressió que alguns d'ells deuen exclamar íntimament alleujats.