El més característic de la nova espècie són les seves peculiars banyes
Catalunya Migdia

Un gegant cornut amb banyes en forma de croissant, el nou dinosaure descobert als EUA

Va viure fa 78 milions d'anys a l'oest de Nord-Amèrica i va ser anterior al Triceratops, l'espècie banyuda més famosa

Enllaç a altres textos de l'autor imgauto48

Purificació Barceló

Redactora de la secció de Societat de Catalunya Ràdio, especialitzada en ciència

@pjbarc

Investigadors de les universitats nord-americanes de Utah i de Colorado han descrit una nova espècie de gran dinosaure banyut que va viure fa 78 milions d'anys a l'oest del que avui és Amèrica del Nord. La troballa, publicada a PeerJ, l'han feta analitzant unes restes molt completes trobades el 2019 al nord de Montana, a la frontera amb el Canadà, i que s'exposen a Dinamarca, al museu dedicat a l'extinció dels dinosaures.

L'han anomenat Lokiceratops, pel déu nòrdic Loki, que també tenia banyes, i precisament aquest és l'element que més el distingeix.

Les restes del dinosaure es conserven a Dinamarca (Fabrizio Lavezzi)

A diferència d'altres dinosaures similars, aquest tenia unes banyes al coll d'una forma molt singular, com ha explicat a Catalunya Ràdio Albert Prieto, investigador del Grup de Recerca en Ecosistemes de Dinosaures de l'Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont.

"Hi ha dues ossificacions molt grans amb forma de croissant i que només es troben en aquesta espècie, que també es caracteritza perquè no té cap banya a sobre del nas, a diferència d'altres dinosaures similars."


Un exemplar enorme

L'estudi que es publica ara ha estat possible gràcies al fet que es conserva gran part d'aquest individu, com ara un 70% del seu crani i tota la pelvis i una peça dorsal de grans dimensions. Això ha permès demostrar que es tractava d'un animal molt gran que podia fer fins a 8 metres de llarg i amb un crani de més de 2 metres.

Pel que fa a les banyes, els experts creuen que tindrien una funció visual, de tipus sexual o per espantar altres dinosaures, com defensa José  Luis Sanz, paleontòleg especialista en dinosaures.

"És una comunicació visual i es pot donar entre mascles o entre mascles i femelles, si hi ha un component sexual. Però també podia servir perquè un dinosaure herbívor com aquest n'espantés un de carnívor."

Aquest investigador creu que els dinosaures banyuts podien, fins i tot, "atemorir enormes carnívors contemporanis seus, com el famós Tiranosaure".  

Aquest dinosaure gegant pertanyia a un dels dos principals grups de dinosaures banyuts, els Ceratòpsids, que van evolucionar fa uns 92 milions d'anys, durant el Cretaci superior. Es van diversificar en un ventall ampli d'espècies, totes cornamentades, i van sobreviure fins al final de l'època dels dinosaures.

Moltes espècies en àrees molt petites

Aquest dinosaure va viure a la part nord de l'oest de l'Amèrica del Nord, una zona allargada i llavors separada per un oceà de la part que avui en dia és l'est dels Estats Units i del Canadà. Seria com un petit continent conegut com a Laramidia.

El nou dinosaure era molt gran, de 8 metres de llarg i amb un crani molt potent (Fabrizio Lavezzi)

Un altre punt molt destacat de la recerca és, precisament, que confirmaria que, en zones molt petites com aquesta, podien conviure moltes espècies de dinosaures que van evolucionar molt de pressa.

Albert Prieto destaca aquesta "versatilitat en els dinosaures, que podia fer que trobessis una espècie nova a només uns 200 quilòmetres d'una altra". I José Luis Sanz afegeix que evolucionaven tan de pressa que "en pocs milers d'anys trobem espècies radicalment diferents."

L'espècie acabada de descobrir va ser anterior al Triceratop, el dinosaure banyut més famós. Quan aquest va entrar en escena, 12 milions d'anys més tard, les diferències regionals ja s'havien agrupat en només dues espècies de dinosaures banyuts, des del Canadà fins a Mèxic, possiblement en resposta a un clima més homogeni.

En tot cas, l'estudi mostra que aquesta diversitat d'espècies ha estat subestimada i presenta el que seria l'arbre genealògic de dinosaures banyuts més complet fins ara.

ARXIVAT A:
CiènciaRecerca científica
Anar al contingut